L’utilitarisme és una ètica que considera que la finalitat de l'acció humana -i específicament la felicitat que s'aconsegueix a través de les accions humanes- està vinculada a la realització d'accions útils, les quals hem de mesurar per les conseqüències que provoquen felicitat en nosaltres i, sobretot, en la societat. Podríem definir-la com l'ètica que afirma què és bo allò que és útil per a ser feliços.
L'utilitarisme és, estructuralment, una filosofia burgesa, sorgida de la idea de progrés de les Llums, que considera el món com una realitat objectiva i les decisions racionals com a decisions mesurables i avaluables per les seves conseqüències.
Un autor molt important va ser Jeremy Bentham (1748-1832) que defineix l'ètica com: “L'ètica, en general, pot ser definida com l'art de dirigir les accions dels homes a la producció de la més gran quantitat possible de felicitat per a la part d'aquells, els interessos dels quals estan a la vista (és a dir, per als membres de la societat que hi tenen interessos)”. En altes paraules: l'ètica utilitarista és una ètica pública, adreçada a la felicitat a través de la utilitat. Hem de fer-nos feliços com a subjectes, fent allò que sigui útil i no guiant-nos per consideracions alienes.
L'utilitarisme és, estructuralment, una filosofia burgesa, sorgida de la idea de progrés de les Llums, que considera el món com una realitat objectiva i les decisions racionals com a decisions mesurables i avaluables per les seves conseqüències.
Un autor molt important va ser Jeremy Bentham (1748-1832) que defineix l'ètica com: “L'ètica, en general, pot ser definida com l'art de dirigir les accions dels homes a la producció de la més gran quantitat possible de felicitat per a la part d'aquells, els interessos dels quals estan a la vista (és a dir, per als membres de la societat que hi tenen interessos)”. En altes paraules: l'ètica utilitarista és una ètica pública, adreçada a la felicitat a través de la utilitat. Hem de fer-nos feliços com a subjectes, fent allò que sigui útil i no guiant-nos per consideracions alienes.
L'ètica utilitarista, es basa en quatre característiques principals, les quals totes tenen un denominador comú, que és la idea que hem de ser feliços fent el que és útil, la primera, es que és Teleològica, és a dir, creu que les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat. La segona és que és conseqüèncialista, és a dir, considera que el bé ha de ser avaluat per les seves conseqüències. La tercera é la prudencial, la primera condició per a assolir la felicitat i el primer criteri d'utilitat és la prudència. Allò útil sempre tindrà alguna relació amb la societat en què es pretén ser feliç. D'aquí que algun cop l'utilitarisme sigui considerat relativista. I per últim nombrarem l'agregativa, és a dir, els utilitaristes creuen que es pot fer alguna mena de càlcul o de suma de plaers o de felicitat.
1 comentarios:
Hipervincles de la foto a la mateixa foto, no té trellat.
Publicar un comentario